El títol de la peça és orientatiu del seu univers conceptual: els límits físics i mentals que s’oposen als desitjos de realització de tot ésser humà. La dansa asumeix cert caràcter narratiu i ens presenta una comunitat d’éssers confinada entre quatre parets, obligada a un pacte social, però, sobretot, a trobar la llibertat en el seu interior. La referència primordial és l’univers de Juan Muñoz, artista espanyol mort un any després de rebre el Premio Nacional de Artes Plásticas, el 2001. Podem dir sense embuts que, Cul de Sac “exporta” l’imaginari de l’escultor, imprimint vida a les seves figures monocromàtiques -gris plom- i omplint de moviment les tensions entre individualitat i societat que suggereixen les seves instal·lacions.
El título de la pieza es orientativo de su universo conceptual: los límites físicos y mentales que se oponen a los deseos de realización de todo ser humano. La danza asume cierto carácter narrativo y nos presenta una comunidad de seres confinada entre cuatro paredes, obligada a un pacto social, pero, sobre todo, a hallar la libertad en su fuero interno. La referencia primordial es el universo de Juan Muñoz, artista español fallecido un año después de recibir el Premio Nacional de Artes Plásticas, en el 2001. Podemos decir sin ambages, que Cul de Sac “exporta” el imaginario del escultor, imprimiendo vida a sus figuras monocromáticas –gris plomo–, e imbuyendo de movimiento a las tensiones entre individualidad y sociedad que sugieren sus instalaciones.