Quan Johan Inger va rebre l’encàrrec de la CND de montar una nova versió de Carmen, éssent ell suec i Carmen una obra amb un marcat caràcter espanyol, es va trobar amb un enorme repte, però també una gran oportunitat. La seva aproximació a aquest mite universal hauria d’aportar alguna cosa nova. Per això, Inger va decidir centrar-se en el tema de la violència, aproximant-se a ella a través d’una mirada pura i no contaminada… la d’un nen. Des d’aquest enfoc, Inger crea un personatge que fa que siguem testimonis de tot el que passa, a través dels seus ulls innocents, a la vegada que contemplam la seva pròpia transformació.
Cuando Johan Inger recibió el encargo de la CND, de montar una nueva versión de Carmen, siendo él sueco y Carmen una obra con un marcado carácter español, se encontró ante un enorme reto, pero también una gran oportunidad. Su aproximación a este mito universal tendría que aportar algo nuevo. Para ello, Inger decidió centrarse en el tema de la violencia, aproximándose a ella a través de una mirada pura y no contaminada… la de un niño. Partiendo de este enfoque, Inger crea un personaje, que propicia que seamos testigos de todo lo que pasa, a través de sus ojos inocentes, a la vez que contemplamos su propia transformación.